que traslluhía una mena de compassió despreciativa.
—¡Encara pensas ab ella, carcamal!— me digué,— ¿fins a quan seràs ase? Si'l regust de poder axafar sota'l peu al que tan mal t'ha fet y volía rentarse les mans ab la teva sanch, no't satisfà, que ni may! En quant a mi,'t juro que la jornada d'avuy me paga de totes les trifulques y penes qu'he passat. Altrament, crèume, ab aquella mossa no hi pensis més, ni t'enfellonexis per axò, que si't manca dòna per parar casa, te'n tinch tres ò quatre d'ullades que son quelcom de bo.—
Y acompanyant la seva xulada ab quatre copets a la espatlla que m'acabaren d'enrabiar, se despedí per anar al seu negoci, donchs ell mirava sempre al hort y a la vinya, y aquell día era jornada doble.
Massa que les interpretava jo feya temps los mitges paraules dels meus companys. La Coralí no era pas morta, qu'allavors ab més ò menys circunloquis m'ho hagueran dit; era pitjor que morta, era vensuda en vida. Tot aquell castell de sublimitat qu'havía bastit pera axecarme
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/335
Aquesta pàgina ha estat validada.
