Pàgina:La punyalada (1904).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


anava clavant en aquests papers, ab la esperansa de que axís dexarían en pau la meva àmima atribulada, y hèus aquí per quína rahó no'm som vist ab cor d'ordenalse y repassalse com volía. Mes jo espero que vos, que feyau gran glosa d'una terra que tants de sos fills hem malehida, vos que us donavau la pena de rebre soleyades y greus fadigues pera esbrinar els secrets de ses balmes y bores, afraus y reconades, prenent nota dels remors de les selves, de la brahó de les cascates, dels cants dels aucells y fins dels lladruchs de les besties del bosch, com de les paraulades dels terralloners que, a voltes, no son gayre més que lladruchs de bestioletes, potser encara hi trobarèu quelcom que us plaurà, anch que no sia sinó pera enriquir vostra cartera, que diheu vos.
 «Per lo demés, vostres son: tallèu y cosiu a vostre albir; mes, per si tinguesseu la pensada de donar al públich aquestes pàgines, meditèu be si fora mellor encara llensarles al foch. ¡Estan tan plenes de sanch! .... Sanch brollada a dolls d'amples ferides, y sanch d'aquella que regali-