Pàgina:La punyalada (1904).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

«Sols restan allí, immutables com allavors, aquelles gegantines carcanades, patentisant un etern miracle d'equilibri; aquells espadats fora de plom, ab les basamentes rosegades per l'acció traydora y sorda de l'aygua; aquells matexos immensos còdols abalansats sobre d'avenchs, com badalls d'infern, y aquells colossals morrots de penya viva apuntantse els uns als altres com proes de fantàstichs barcos en combat: uns cayruts y rogenchs, altres verdosos y negres, y alguns rematats en esperons de contorns epilèptichs y recargolats com renechs de condemnat.
 «Cert qu'en molts indrets, com la carn que rebrolla per sobre de l'os corcat y balit, se redressa encara, potenta y ufanosa, la vegetació protestant de la espoliació de qu'es víctima de part de la estupidesa humana, fent més punyidora, ab la frescor de sos colors, la miseria y la soletat d'aquells llochs feréstechs.
 «Hèus aquí com som trobada la terra que guarda'ls recorts de ma jovenesa, recorts que, en mes llarguíssimes hores de trista soletat, 5