Pàgina:La punyalada (1904).djvu/344

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rosegons y guitant al rascle, com deya ell.
 Tot axò ho rahonava jo més terbolament encara del qu'ho escrich entre mitx de rafagades sanchnoses que m'entelavan els ulls y de glopades de fel que'm feyan sanglotar, tot esgarrapant cap amunt pels matolls y rellexos de la cinglera.
 El meu ànim era voltar ràpidament per la marrada ab la esperansa llunyana de segarli al Ibo la ventatja ò seguirli'l rastre, confiat en que pel seu estat no podría haverse allunyat molt del lloch de la cayguda. Si hagués tingut el cap serè, hauría arramassat una dotzena de minyons de bona cama y marcàntloshi be'l lloch de desaparició del Esparver, se podía fer una batuda al bosch en tota forma ab alguna esperansa d'èxit. Mes estava tan desorganisat de cervell y tan divorciat mon esperit de tota acció colectiva, que ni vaig recordarme de tal cosa, apart de que tampoch vaig toparme ab cap d'ells. Un cop dalt, vaig desfer bona part del camí de la nit passada, resseguint l'espadat per la cornisa y enfonzantme en les mar-