sobre un fonament de veritat, y es ben cert que no hi hà rès qu'amargui tant com la verritat crua.¡Que no servía per llop ni per ovella! Quan cert ho trobava! Pera la vida de brètol me feu nosa aquella bondat ingènita, encara que mancada de basa moral, y pera la vida honrada'm mancava conciencia de mi mateix, me mancava fè, pràctiques de familia, en una paraula, tot aquell llevat de creencies, obligacions y intuicions de finalitat, que forman l'encadenament de pares a fills y qu'a mi se m'havía romput, ò millor dit, me l'havía romput el treball de llima sorda justament del qu'era ara mon carnal enemich. Malehía l'hora en qu'havía conegut a n'aquell home, però en mitx de tot sentía com una recansa de no haverlo seguit, ja que no era home per anar sol. Potser a la fi m'hauría fet a les seves grolleres gaubanses y hauría fruhit de les platxeries del cos, ja que los del esperit m'estavan vedades per desconèxer la clau de la seva incògnita, si es qu'existían pera algú. Axís, per lo menys m'hauría estalviat de passarme la joventut glatint
