Pàgina:La punyalada (1904).djvu/342

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Ell arribà a riure ab aquella rialla de dimoni que glassava la sanch, y regirantsem vomità'l seu despreci dihentme:
 — Tiravas per ase y acabas boi. Vés que't tanquin, bestia, qu'es com acaban tots els que com tu no son bons per llop ni per ovella. Malaguanyat temps que vaig perdre volguent fer un home de qui no es bo per pondre ni per covar... ¡Ah, la Coralí! ja diré que te la enviin en con estigui més ensinistrada en l'art d'esquilar totxos y n'estiguin empudehits els qu'ara la tenen a sou d'escot.—
 Y sense mirarme més, s'enfonzà en la boscuria ab llestesa impropia del seu aspecte desllorigat, ajudantse ab els dos boscalls com un gorila.
 Vaig tenir intencions de dexarme estimbar per la cinglera. Jo no sé quina mena de predomini exercía sobre meu aquell malvat. Tant els seus afalachs d'ahir com els insults d'avuy tenían la facultat de portarme ahont ell volía. Peró els insults d'avuy els trobava més cohents que may, justament perque descansavan