Pàgina:La punyalada (1904).djvu/359

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fer bondat y no fer més bestieses, vindràs ab mi; però si tornas com abans a rodar pels boscos com un llop, sense menjar ni beure a riscos de devenir foll, insultant y molestant als que no t'han fet cap mal, allavors, garrotat com un Cristo y a clot de bast te portaré hont no veuràs més el sol, t'ho juro. Te vull al meu costat com un home ¿estàs? y a la primera que manquis...—
 Encara continuà sermonejantme, y jo, que vegí'l cel obert, me llensí a ses plantes que pretenía besar, com feya aquell mastí d'altres temps.
 Y aquell home original que may m'havía manifestat un afecte exagerat y que, semblant sacrificarho tot a ses conveniencies, havía agafat la meva causa ab una tossudería a proba de sacrificis, me feu una vegada més la caritat de carregar ab la creu de la meva, persona. Jo'l seguía per tot arreu com la ombra al cos; quan me deya ¡apa! ja estava dret; quan me deya ¡alto! m'aturava; menjava quan menjava ell y fins fumava quan ell m'omplía la pipa. Me tractava sense afalachs, però ab molta consideració, y fins quan algunes vegades