Pàgina:La punyalada (1904).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
I


 May com aquell any m'havía semblat trista la diada del aplech dels francesos a Sant Aniol. Y axò que la matinada's presentava hermosa com cap altra; el blau del cel s'estenía com un vel puríssim per damunt de les cingleres, y'l sol ab sos raigs daurats, acabalava'ls tons briosos d'una vegetació frondosa, frescament regalada per les pluges primaverals, que havían abundosament abeurat fins les arrels més fondes dels arbres centenaris. De més a més, jo portava'l cor sadollat d'amor y d'esperansa; me creya en bona correspondencia ab la Coralí, la rumbosa molinera de Balasch, y de molt