Pàgina:La punyalada (1904).djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


temps que tenía escullit l'aplech de Sant Aniol pera fer ma solemne declaració, presentant els memorials en tota forma, ja que aytal diada era, en la comarca, senyalada com la més escayenta pera els prometatges que volían fer sòrt. Y malgrat aquests paraments, may com aquell any me havía paregut trista la diada del aplech dels francesos a Sant Aniol.
 Potser la tristesa arrancava de la matexa conturbació del meu esperit, obligat a fer un acte que repugnava a la ingènita cobardía del meu caràcter; potser un pressentiment de fracàs entelava les meves ilusions, però també crech que, a més de aquestes causes, hi havía la que en general afectava a tota la comarca, flagellada allavors per un recrudiment del bandolerisme, més campant que may pel desamparo en que ens trobavam per part de l'Autoritat, que altres maldecaps tenía a ciutat que ocuparse de mantenir l'ordre a la montanya. Lo cert es que aquell ayre de tristor y aclaparament se reflexava en tothom, posat més de relleu pel contrast dels esplendors d'aquell día de primavera.