Pàgina:La punyalada (1904).djvu/373

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mitja, fins que trobarem a en Rafel junt ab altres indivíduus armats, entre ells una parella de mossos de les Esquadres, part d'amunt del pas de Prius. En quant ens ajuntarem, en Rafel prengué un fusell, que prou el coneguí, perque era'l meu, y entregàntmel, digué:
 — Té, Albert, aquí tens la teva arma, carregada y encepada. Avuy veurèm al llop; te posaràs al agoyt allà hont te diré y en quant el tinguis a tret, viva Deu! ..... que'ls ulls no't fassan pampallugues. T'ho vaig prometre y t'ho tinch.—
 Igual que Samsó, que diu que tornà a recobrar ab la cabellera la forsa perduda, al recobrar jo la meva arma'm semblà recobrar bona part de les meves energíes d'abans. Tornaren a rebrollar en mon cor les rancunies mortes ò dormides y clapes de sanch passaren com llampades devant de mos ulls. Quelcom d'axò's degué traslluhir en mon exterior, perque en Rafel encarantsem, afegí:
 — Y qu'hi hagi seny ¿eh? perque t'hi va la pell.—
 Dexarem la riera, emprenent cos-