Pàgina:La punyalada (1904).djvu/374

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ta amunt cap al Celler, caminant bosch a través enginjolantnos pulit a pulit entre alzines centenaries y moxals impenetrables. La colla s'anà reduhint per parelles qu'a dreta y esquerra s'escampavan a pendre punts. Quan quedaxam ja sols en Rafel, els mossos, el minyó que vingué a recullirme y jo, eram ja a les envistes del Celler y allí'ns pararem bona cosa pera donar temps a que les parelles escampades arribessin a llurs punts de parada. Després caminarem encara mitx quartet y en Rafel, senyalantme un petit corregay que desembocava de la gran depressió de la montanya:
 — Tu't quedas aquí ab el teu company; el llop, si no queda al jas, serà sens dubte per aquí que buscarà sortida! Dochs, ull viu y bona sòrt!— y desaparegué ab els mossos entre la espessura.
 Ja comensava a llustrejar y la selva prenía l'aspecte misteriós de les soletats al caure'l día. Jo estava en una mena d'inconciencia extranya que, no obstant, no'm permetía perdre cap incident ni dexar de desxifrar cap de les remors que del sota bosch