Pàgina:La punyalada (1904).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


senyalat enfonzantse ja per les canals de Uja.
 Aquests, com de consuetut, venían en professó, seguint la creu parroquiai de Sant Llorens y les banderes remials de dit poble y de la Muga. Aviat aparegueren pel coll de Clarioles, y com una torrentada, devallaren pel camí que serpejava entre les alzines y comensaren a afilerarse pera embocar, un a un, la passarella del torrent. L'espectacle era bonich de debò, però trobí que s'accentuava encara la nota de tristesa qu'era la peculiar d'aquell any. La currúa era forsa més migrada que de costum, y encara'ls pochs que venían semblavan anar mitx esverats, apretantse'ls uns ab els altres com si temessin quedarse enrera.
 Al tractar d'enfilar la passarella, la creu de plata llensava brillants resplandors, barroerament brandejada per en Jaquet que, ja mitx borratxo, no sabía hont posava'ls peus, siguent de témer un contratemps si'l Rector, indignat, no li fa llevar de les mans, aprofitant la ocasió pera exhonorarlo del càrrech de guioner