arreganyava, so y enllà, les teules de la cuberta, hi formiguejava una bigarrada multitut d'homes, dones, vells y criatures, que seyan pels banchs, per les llotoses marxes de pedra y per sobre les llambordes de terra, desde'l presbiteri fins a sota'l cor, especie d'encaballada de fusta com un barrastral de casa pobra, hont s'hi pujava per una escala de barrons y era també farcit de gent.
Eran pastors, artigayres, carboners, contrabanders, francesos de la Menera, Sant Liorens y la Muga, cullerayres de Tortella, parcers de Oix y Baget y terralloners de les masíes y llogarets de cinch hores a la rodona, gent, bona part d'ella, casi tot l'any fora de la lley per un ò altre concepte, si be considero era aquest el seu pecat més petit, perque no sé quins drets pot alegar l'Estat sobre una gent abandonada a son propi valer entre enderrochs de montanyes que semblan lloselles, en contacte coitínuu ab tota la purria que troba sa salvaguarda vivint ab una cama a cada banda de frontera y hont, quant pot, sols hi envía per tot consol, digna representació de
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/46
Aquesta pàgina ha estat validada.
