Pàgina:La punyalada (1904).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sab quants de vosaltres haureu fet de lloques.
 »Mes avuy ¡ja ho veyeu, germans caríssims! la guilla ja no'l respecta'l sopluig del cau; avuy ja la tempta la vostra propia hisenda, y cap de vosaltres, tan si la te com si no la te una unsa, està assegurat de no trobarse d'anques al foch a la hora menos pensada.»
 Les paraules del bon Rector ressonavan com un gemegó, sota les esvinzades y rònegues arcades de la vella iglesia, hont la pobresa hi traspuava per tot arreu, exhalant un baf com de tomba que glassava l'esperit. Al fons, adossat a la pedra nua del absis, s'hi veya l'altar major compost d'un retaule, mitx pollat, de columnes salomòniques carregades de fulles y rahims, que sostenían un parament de cornises cargolades y guerxes, lent de cobricel a un Sant Aniol cama-curt v inflat de robes com si'l vent se l'endugués. Devant d'ell hi cremavan sis ò vuvt ciris desagermanats dintre candelers de fusta pintada.
 Sota aquelles arcades, fartes de aguantar un trespol mitx podrit que