Pàgina:La punyalada (1904).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pre sembla hagin de caure y no cauen may pera esclafar tanta maldat; en aquesta terra, abans refugi de sants bisbes, de monjos, d'ermitans y penitents, y ara catau de tota la mala gent que'ls pobles més sortosos foragitan a escopetades. ¿Y sabeu còm es axò? ¿Sabeu per què hi venen ací? No es pas sols perque hi troban amagatalls, bores y boscuries que'ls posan a cobert de la justicia humana, nó; es perque aquí hi troban gent tan dolenta com ells, perque vosaltres teniu el cor més dur que les roques d'aquestes cingleres, perque vosaltres que professeu aquell malehit refran que diu: «la carn que no's cou per tu déxala cremar», heu comportat que la guineu res el cau a casa vostra, ab tal de que'l real el fes al vehí. Vosaltres heu continuat ofenent a Deu ab vostres borratxeres, ab vostres pecaminoses farandoles, fent servir als sants per tapadora, ballant y baladrejant al recés de les santes ermites, sota mateix de les llodrigueres, hont tal volta mentres vosaltres ofeníau a Deu, s'hi estava escolant algun cristià germà vostre, martiritzat pels sayons als quals, qui