Vés al contingut

Pàgina:La punyalada (1904).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sor que, trist de mí, no he tingut ni somniat may. Les meves penes, els meus torments, les meves pobreses saquejades, tot, tot ho oferexo a Deu en descàrrech de mos pecats; lo que ploro son els pecats d'aquests malvats que no temen a Deu ni als homes, y cada día embrutan la seva conciencia ab els crims més escarrifosos, portats per la seva sèt de sanch y d'or. Pochs mesos fa de la troballa del cos butxinejat del infelís Barnol de Riudellots, sense nas, sens orelles, sense ulls y sense dents, que'ls malvats li anaren arrencant pera ferne present a la seva familia que no podía pagar son rescat. Dels horrors comesos ab les dones del mas Rabassa y altres, més ne sabeu vosaltres que jo, y ara mateix, fa quatre díes que aquests pobrets jayos de Ridols ¡ja ho heu vist! fermats als calamàstrechs de la llar, han tingut mort crudel, socarrats per dessota; y tot ¿per què, fills meus? per no tenir ¡infelissos! cinquanta miserables unses, que'ls pobres ni deurían saber de quin color eran.
«Y axò passa a casa nostra, entre aquests rostalls y cingleres que sem-