Pàgina:La punyalada (1904).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 «La espereu devades, germans meus, la justicia humana, —continuava diguent ab la matexa escanyolida monotonía;— es inútil que clameu l'amparo dels forts de la terra: aquests no us voldràn pas sentir. Sols en vosaltres matexos podeu trobar consol y forsa pera resistir y foragitar a vostres enemichs, però aquest consol y aquesta forsa no'ls trobarèu pas si no vos reconcilieu ab Deu, fent vot d'esmena. Recordèuse, germans caríssims, del poble d'Israel, que quan estava be ab Deu era fort y vencía als enemichs, y quan s'apartava dels camins de Deu, era vensut y portat al captiveri.»
 Tot el seu ingènuu parlament tirava a la finalitat d'induhir al poble a penitencia y apartarlo de la corrupció de costums, propia d'una comarca hont, per les causes apuntades, ser persona honrada es doblement difícil y meritori que per tot arreu.
 Acabà l'Ofici, y després de cantats pels francesos els goigs del Sant Patró, la porta comensà a gitar glopades de gent capbaxa y mormolanta que, escampantse per la petita plas-