Pàgina:La punyalada (1904).djvu/49

sa, s'agrupava en rodones ò enfilava camí avall en direcció del molí.
Fòra ja de la influencia fúnebre d'aquella iglesia, que parexía una tomba, y de la veu del Rector, que semblava exir del purgatori, prompte vaig compendre que aquella crida de l'ànima apesarada de mossen Geroni no havía cavat tant fondo com era de creure. Tothom convenía en que la rahó li sobrava, tothom comprenía que la situació de la comarca era ben trista, entregada sense cap defensa a les escomeses d'una gent sense frè ni lley; però axò ja'ls hi semblava que era prou penitencia, féntselshi dur cercarne d'altra que per forsa havía de recaure sobre ses úniques expansions d'aplechs y balles y sobre sa vida ajustada á una moral forsa ample de mànegues. El desitx de divertirse comensava a espurnejar en el jovent, vingut el més d'ell de quí sab hont, disposat a ballar anch que fos sobre les malves d'un cementiri; mes ab tot, un ayre d'ensopiment y de tristesa feya abaxar les veus y les testes, donant predomini al pensar dels vells y gent reposada inclinada a no desayrar,