Pàgina:La punyalada (1904).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Com fugint del vehinatge de la parroquia, tota la gentada s'anà aplegant cap al planell del molí, hont en un santiamen s'hi instalaren també les parades de jochs y de futeses comestibles, ales que s'abocaren alguns jugant y bevent, mentres que altres, cercant les ombres, se dedicaren a fer el repàs, y tan bon punt satisfetes les primeres necessitats, se trobà'l planell de nou ple de gent, fent rotllos y comentant encara'l serraó del Rector.
 Per entre les veus confoses de la turba, predominava la grassa y catxassuda del Ibo, mon amich y company de tota la vida, qui per sa forsa, per son garbo en el vestir y rumbo en el convidar, y més que tot, per sa poca vergonya, era'l gall de la Garrotxa, majorment des qu'en l'aplech de Custoges havía batut a n'en Polion, el gall francès. Donchs l'Ibo era'l que revifava l'esperit de protesta que, com un dèbil caliu, covava entre les cendres de la general tristesa, y ho feya ab el tò mofeta de sempre, y encara que ses cíniques y irrespectuoses paraulades de primer no feyan gran efecte en els