Pàgina:La punyalada (1904).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Y aquell vell y boig se fregava les mans tot fent grimaces.
 Els seguían la bretolalla de Baget, que si devans feyan el concirós, per hipocresía fora, ja que uns ab altres n'havían fetes més qu'en Pau Gibert y capassos eran d'afrontar als propis trabucayres si a mà'ls venía. Els de Oix no'ls anavan gayre lluny. Els cullerayres de Tortellà, llevat de que foran capassos de saquejar el Paradís terrenal si sabían de trobarhi bons boxos pera llur industria, eran bona maynada, mes vivint fora del clos y al abrich de les visites dels malvats, tampoch se creyan obligats a plorar ab nostres ulls, y del aplech sense ballades ne deyan engany de mitges. Quedavam els d'Albanyà, Lliurona, Bassegoda y Ribelles y'ls bosquerols dels serrats y fondalades que com a més pacífichs y més desamparats, sosteníam el posat de victimes indefenses; però dels nostres eran l'Ibo y algun acòlit seu, justament el que tocava l'orga en aquella estúpida revifalla. En quant a les mosses, si be totes se mostravan afligides y malmirroses, era de témer que no desitjavan sinó qu'ells les