Vés al contingut

Pàgina:La punyalada (1904).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

obliguessen a trencar els escrúpols... per forsa. Diferent de mí, que'm crexía'l malhumor a mida que s'esvahía l'ayre de tristesa que moments abans semblava abrigarho tot, molt més encara quant notava que també a la Coralí semblava que li ballavan les cames al sentir els escataynets de la gralla que, mitx de frau, preludiava balls encisadors.
— ¡Jo no sé pas de què's quexa mossen Geroni!...— exclamà per fi l'Ibo, com sintetisant ses reflexions y tirant al bulto ab tot descaro:— ha salvat la gerra, li han tret el poagre de les cames que be li servexen pera predicar ..... ¡Si l'haguessin rostit com als guetos de Ridols, be fora pitjor! ¡Vatge, minyons, jo crech que, com menos, per l'alegría de que ens l'hagin dexat cru, n'hauríam de ballar una! ¿No ho trobs, Coralí?—
Aquella grollera patotxada tingué el resultat perseguit: un tro de veus y riallades coronà'l parlament del Ibo, qui animat per l'èxit, s'atansà a la molinera, y prenentla pel bras, mitx de grat mitx per forsa, se la enrossegà cap al centre del planell, se-