Pàgina:La punyalada (1904).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


guit d'altres poques vergonyes que imitaren son exemple.
 Instantàneament ressonaren per aquelles cingleres els gemechs de la gralla, y entremitx de la gatzara de crits, riallades y protestes més ò menos fingides ne sobrexía la veu plena del Ibo, corejada pels xiscles enjogassats de la Coralí y altres mosses com ella, fluxes de cervell.
 Vaig quedarme espalmat y tonto, sense saber còm pèndreho allò que jo judicava com una traydoría del amich y una desaprensió de la mossa. Allavors vaig tenir el primer pressentiment de que l'Ibo sería la espina que'm picaría tota la vida.