Pàgina:La punyalada (1904).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


II


 Era jo molt nin, quan ab altres xicots del vehinat, ens ajuntavam a la Palmada de Borés, pera arribar en collada y sempre tardans, malgrat els renys del mestre, al estudi d'Albanyá. Entre ells, eran els meus principals amichs en Rafel del Pedrals, en Pep del Serrat y, sobre tot, l'Ibo de Camperols. A mi'm deyan el Picolí, per menut y desnarit, motiu que va quedarme per molts anys, per més que vaig ferme ossut y llarch com una perxa.
 L'lbo era, si fa no fa, de la meva edat, y desde'l principi exercí sobre mí un predomini que aviat degenerà en una mena de tiranía. Jo l'es-