Pàgina:La punyalada (1904).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tat. Entre'ls dos m'acompanyaren a casa; mes abans d'arribarhi, ell s'esmunyí, dexant per en pobre Pep les rebufades de la meva mare, esferhida de vèurem en tal estat.
 Aquest fet me produhí un cert desengany, resolent apartarme de tan mal amich; mes a les poques setmanes de curat, me trobava de nou junyit a la seva ombra.
 Axís seguirem crexent. Als quinze ò setze anys, semblava haver entrat en major reflexió, manitstant desitjos de seguir la carrera eclesiàstica, més que per vocació, pera sustraures a les exigencies de son pare, qui, propietari de pochs y entrampats cabals, volía enjoncarlo al treball de la terra, cosa qu'a n'ell li pudía molt. El cas es que comensà uns cursos preparatoris de gramàtica llatina ab el Rector del poble, y jo, tan se val, induhit per ell, vaig manifestar les matexes intencions.
 Més tart, al Seminari de Girona, hont seguirem alguns cursos, un y altre ab no gayre lluhiment, s'anà accentuant el caràcter del Ibo. Aprengué a dissimular per conveniencia y a refinar sos instints ab