Pàgina:La punyalada (1904).djvu/58

près, s'ajuntava ab nosaltres quan li convenía, y quan li semblava be ens plantava ab tota senzillesa. Ab l'Ibo no lligavan gayre, perque era l'únich que se li revelava, fentli cara si a mà venía.
Un día l'Ibo ens induhí, a mí y a en Pep, a fer campana pera anar al bosch a cercar nius, donantme entenent de pujar a un roure hont se n'hi veya un al cap d'una branca prima. Jo prou dubtava, mes ell excitava mon amor propi, tractantme de cobart.
-¡Déxal, animal, que cauràs!-me cridava desde baix en Pep, que veya'l perill, però pogueren més en mí les xanxes y amenasses del Ibo que les veus del bon sentit, tirant al dret, fins que, esquexantse la branca, cayguí, quedant estabornit al peu de la soca.
Al revenirme, vaig trobarme extès al peu del torrent, auxiliat per en Pep que'm refrescava'l cap mitx badat, en tant que l'Ibo s'ho mirava tot fent comentaris sobre ma poca trassa d'abastar nius, y comparant la meva fatxa, al caure ab la branca entre cames, ab la d'un galàpat enas-