Pàgina:La punyalada (1904).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sobrc tot a l'Ibo, qu l'aburría de natural; y jo, si be m'hi hauría acomodat, dech confessar que, cncara que de malgrat, vaig dexarme arrossegar al llibertinatge de la vida dels jugadors y dels tauls.
 Quan, després de llarchs mesos, mimvà la vigilancia de la policía francesa que'ns havía internat, tornarem a nostra frontera, y allí, a quatre passos de nostres cases, que fins ens atrevíam a visitar de nits, ens dedicarem al contrabando, ajudant a nostro antich amich en Rafel, que'l feya al engròs. Axò ens donava bons rendiments, si be sense gayre profit, perque, venintnos a gropades. sols contribuhían a engrexar nostres vicis.
 Ab tot, després d'haverme arrossegat per les clavegueres morals de les principals ciutats del mitxdía de Fransa y llogarets de la frontera, y de portar una vida desarreglada, de treball excessiu unes vegades y de gandulería perfidiosa les més, fregantme ab tota mena de gent, despreocupada, desvergonyida y perduda molta d'ella, freqüentant llochs hont no s'hi veuen més que'ls per-