Pàgina:La punyalada (1904).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Es a dir, per veneració prenía jo lo que, en lo fons, no er més que una adoració per la vida del bon burgès, ben apexat per dona vistosa y plascenta, rodejat de consideracions y bnestar. Però'm succehía, passant revista de les que podían convenirme, que unes no'm plavían per boges y recordarme massa a les d'altre temps, y les que nó, les trobava bosqueroles y sense tracte, poch vistoses ò fleumes y fades, y per consegüent, poch aperitives pera mon paladar una mica gastat per les picantors d'altres plats, mal que fossin aquests poch del meu gust.
  Y esdevingué, allavors, que vaig conèxer a la Coralí, la pubilla del Molí de Balasch, un dels més enfeynats de la comarca. Son pare era un tros de pay sa mare, ja difunta, fou una francesa de la Menera, de familia modesta però molt considerada.
 La Coralí, desde nena, havía passat llargues temporades al Santuari del Coral, d'hont n'era manifessora la seva padrina, una tía de part de mare. Era allavors una mossa d'uns vint anys, alta y ben plantada, de