Pàgina:La punyalada (1904).djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cara fresca y roja, nas fi y ulls vius, sota unes celles negres y molsudes que donavan a sa mirada una fixesa encisadora. Son front era llis y nèt, ombrejat per una cabellera ondulada y negra. Aquest detall la distingía de les demés noyes del seu bras, que duyan el cabell llis y tivant, com clavat pel monyo a la clepsa. Seguint la costum francesa, usava casi sempre cofia, però no la ordinaria com gorra de dormir, que se estila a la frontera, sinó elegant y ben tallada, com les damisel-les de més terra endins. Ademés, son freqüent tracte ab els nombrosos visitants del Santuari francès, li havía donat un ayre esparpellat, que ajudat de sa conversa xamosa y picanta, la feya oviradora.
 Tan boil punt la vaig veure, ne vaig quedar emprendat; aquesta es la meva, vaig dirme desseguida, dexantmhi caure ab tot el dalè d'una ànima verge.
  Ab son pare feyam negoci de rodells y carbó, y solíam tenir nostres col-loquis al pati del molí, ombrejat de tells, que venía a ser com una miranda sobre la riera hont hi llis-