Pàgina:La punyalada (1904).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cava l'aygua passada, després de saltar, fent núvols d'escuma, per sobre el rodet. Allí hi havía una taula formada per una mola vella. y allí la noya ens solía servir un repàs de pa y llangonissa ò formatge, ben regat ab vi vert, de qual manera sellavam nostres tractes.
 Jo re'hi encantava mirant a la Coralí, feynera y moguda com un esquirol, tan aviat dintre com fora de la casa, donant cap a tot: a la roba que repassava, al despaig dels parroquians, al graduador de la tramuja, y a fer anar d'ayre al mosso y a la minyona, sempre ab la mitja rialla als llavis y la contesta prompta sempre. Ab sa cara fresca y roja com una maduxa, son mocador de seda moradenca creuat sobre'l pit y'ls rinxos del color de l'ala del corp, coberts, com tota ella, pel polsim de la farina, talment semblava una borrayna, besada per la gelada del matí.
 Afavorit pel geni del tooliner, poch donat a exhibir la seva filla, vaig guardar com un secret aquella troballa. Per altra part, a n'ella les conexenses de part de sà de la ratlla