Pàgina:La punyalada (1904).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no la tiravan, y com la missa la tenían més avinenta a la parroquia francesa de la Muga, resultava que era poch vista y coneguda, molt menos a Albanyà, hont pot dirse que may hi posava'ls peus. Però més tart vaig tenir la debilesa de confessarmen ab mos companys, y l'Ibo ja no parà fins a fer sa conexensa.
 Un día, a la festa major de la Muga, vaig presentarli, y comensà a galantearla com feya ab totes, ab aquell tò de fina mofa propia del qui es llarch del ofici, y ella li correspongué ab un garbo que si per una part me satisfeya, ja que feya honor a la meva elecció, per altra no dexava d'inquietarme, perque en veritat, el natural encongiment y curtedat de geni que m'havía, en cert modo, salvaguardat de la bruticia trepitjada en el temps de la disbau-xa, tampoch m'afavoría gayre pera sostenir el paper de galant, majorment en competencia ab gats vells com l'Ibo. La sola consideració de que aquella noya no era de la mena de les que tenía per conegudes, me infundía respecte, acabantme d'entortolligar la llengua, sempre que