Pàgina:La punyalada (1904).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


III


 Les immenses cingleres que, com les runes d'un anfiteatre colossal, mitxclouen la vall diminuta de Sant Aniol, semblava que m'anessin a caure a damunt, y les boscuries d'alzines que s'extenían a banda y altra, desde'l repeu de les cingleres fins a les clapisses de Bassegoda, fosques com eran, parexían les negres tapiceríes qu'endolavan el grandiós temple hont s'hi celebravan els funerals de les meves ilusions. Prou remorejavan les cristallines aygues de la riera que, devallant de la espantosa esbaconada de Bruy, forman amansides gorgues d'un vert esmeragdí, enfilades les unes ab les altres per