Pàgina:La punyalada (1904).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ra. Rastres, — afegí,—tants com ne vulguis; però ¿què'n farèm dels rastres? ni fins de conèxer els llops, si no tenim cans pera tiràrloshi demunt? Figúrat que tinch escassament vinticinch homes a la esquadra, y quan he donat servey a l'Ampurdà, a Mieras y a la Garrotxa de baix, ¿quí'm queda? Ab prou feynes he pogut reunir quatre homes pera pujar avuy. Fa dol de parlarne; aneu ab quatre homes a perseguir quadrilles de set y de vuyt, tots els quals ja s'han jugat la vida per menos encara de lo que val. Fins fa conciencia de passejarlos per aquestes terres hont hi hà pena de la vida a cada girant de camí.
 Mes no't cregas, que d'axò de Ridols, sinó que mal m'està'l dirho per la pena que m'ha fet, me'n alegro per vosaltres, que potser tocantvos el cuyro, se vos n'anirà la sòn dels ulls. Ja has sentit quina filípica més ben xafada vos ha endressat mossen Geroni aquest matí. Ja'm penso, per lo que veig, que no ha pas entrat fondo, mes pel camí que anem, ja'n vindràn d'altres, y als qui teniu quatre sous, be us caldrà anar