Pàgina:La punyalada (1904).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llarí,—digui jo afectant tranquilitat.—Ara me'n anava a donar un vol pera esperar que'ls companys fossin servits y marxar de tornada.
 —Donchs, si no tens res més important que fer, sèu aquí, que fumarèm un cigarro;— y'm senyalava seti al seu costat demunt de l'herba.
 La conversa no podía trigar en recaure sobre'l plat del día: els trabucayres.
 —¿Què se'n sab de nou?—vaig preguntar per entrar en materia.
 —Poca cosa y estantissa;—feu ell ab naturalitat.—Si tu no'n portas alguna de fresca!...
 —Jo? qu'es cas!—vaig respondre mantenintme en la matexa reserva.—A casa estich a la feyna, y'ls companys ab qui he vingut, parlan més de mosses y de casseres que d'altra cosa. De lo de Ridols ne sé lo que'n saben fins les criatures. Vos sí que deveu estar sobre la petja.—
 La cara se li arrugà al ferli aquest retret, y després d'uns moments de silenci, digué:
 —Vetaquí una campanada que repicarà fondo. Jo, al saberho, vaig tenir una acalorada qu'encara'm du-