Pàgina:La punyalada (1904).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nada, després qu'indirectament be li havía prou fet entendre'ls plans que jo aquell día portava.
 Tractant d'esbargir el mal humor pels encontorns de la riera, vaig fugir del planell, però al muntar un mairge, vaig toparme ab el Subcabo de Mossos de la Esquadra, un tal Arbós, que havía vingut ab quatre números més, al obgecte de vigilar y mantenir l'ordre.
 Era l'Arbós un gat vell, de patilles blanques y cara colorada, que desempenyava la seva missió ab absoluta conciencia y ple d'amor pera la institució a que pertanyía. Si, a semblansa dels pells roges d'Amèrica, hagués tingut la costum de penjarse a la esquena la cabellera dels enemichs vensuts, de segur que n'hi portaría un bell enfilall; però era home modest, poch amich de retreure mèrits propis, y de conversa reposada, tot aposta pera captarse la confiansa, tant dels seus subordinats com dels paysans.
 -¿Y donchs, Albert, que no't ballan les cames?-digué, al veurem y al sol obgecte d'aturarme.
 -Nó, no he tirat may per ball-