Pàgina:La punyalada (1904).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


IV


 No n'hi havía pera tant. ¡Els trabucayres! sí; però eran lluny. Alsant el cap y mirant a la cornisa de la immensa cinglera qu'envoita la vall, se veya una filera d'homes armats, seguint el camí de Ribelles que voreja l'espadat, en alguns indrets, mitx sospès sobre l'abim. El pànich s'apayvaghà de moment, mes la calma ja no podía tornar. Els cap-verts y la jovenalla dels francesos, s'ajuntaren als vells y pacífichs que, acabat el Rosari, ja's formavan en professó a la porta de la iglesia pera rependre'l camí de les canals. L'Arbtós, ab els sous mossos, ja era endevant, per asseguràrloshi'l pas de Fransa y'ls