Pàgina:La punyalada (1904).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


comentaris versavan sobre si arribaría ò no a temps, pera segàrloshi la ventatja.
 Tothom anava armat d'un modo més ò menos vergonyant, però tothom, més que de les propies forses, se refiava del redós d'una bona companyía... Els de Ribelles s'acollaren ab els francesos, ab ànim de amprarshi per lo menos fins a la font del Sant, hont comensaría la dispersió: els de la comarca de Bassegoda ja trescavan amunt, per entre'ls alzinars y castanyedes, cap a les clapisses de Martenyà; els de Montagut y Torrellà seguits dels de Sadernes ja corrían riera avall, com els de Talaxà, Oix y Baget emprenían les marrincoles del Salt de la Nuvia. Els escadussers y toca-tardans, feyan de tot: uns semblavan menar cap por als lladres, y altres se resignavan a fer grans marrades pera fugir de llochs massa feréstechs ò anar més temps ajustats a unes ò altres colles.
 Els de la banda de Albanyà y baral de la Muga, pochs y mal avinguts, anavam a la esbarriada. Alguns seguiren als de Bassegoda: en Rafel de Pedrals, decidit y amich