Pàgina:La punyalada (1904).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que'm res el respecte del Ibo. Era ab aquest, ab qui me les tindría d'heure, si com semblava, la noya'l prenía en serio, y si com temía, el vell moliner se dexava enlluernar per les aparentes grandeses del Esparver. De més a més, els francesos se separarían després de mitx camí, y encara me quedaría un bon tirat pera aprofitarme, si no havía pogut abans. ¡Trista situació, certament, per qui ha preparat mesos y mesos una jugada que considera segura, veures reduhit a aprofitar els rosegons de temps que'ls altres volen dexarli, qui sab si pera adquirir la certitut de que'l castell de ditxa, ab tanta fruició bastit, es tot per terra!
 Volía parlarli, sí; però les qropades de fel que'm pujavan del cor al cervell, pertorbantme les idees y aumentant mon natural encongiment, me teyan sempre mancar l'hora bona.
 Desde l'arrera-guarda de la comitiva, hont aní a raure, després d'algunes cobardes intentones d'abordatge, no perdía d'ull a l'ayrosa pubilla que saltironant pels pedruscalls y còdols de la estreta vía, no parava de