Pàgina:La ralla negra.pdf/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
La Ralla Negra
Un hort o chardí en temps d'estiu. Algún banc.
MARIA y BLAYET
Maria. ¿Pero el meu papá hu ha dit en serio, Blayet?
Blayet. Señoreta..., yo..., sense ofendre, crec que el seu papá té la perola en bullisió...
Maria. ¡Ay, el meu papá, este estiu fa coses inexplicables!
Blayet. ¿Inexplicables? ¡Ca! Si vol fer eixa paret que ha de separar del hort la casa de vostés, es pera que vosté no parle en el señoret José.
Maria. ¡Pero si es mon cosí! Si son pare es millonari y ell está molt ben educat.
Blayet. Com a que amos com els meus no n'hian.
Maria. Y es que el papá, com té pocs dinés y li ha entrat la manía de grandees, está insufrible. Ha averiguat que venim de sanc blava. Diu que tením dret a no sé quin escut que té dos barres y tres calderos...
Blayet. (Cantant en temps de farruca)

«Tan, tan, tan, tan tero.
¿Quién quiere caldero?
¿Quién quiere caldero?»