| Maria.
|
Sí. ¡Si es pera pendreu a broma!
|
| Blayet.
|
Entonses ara m'explique per qué li ha posat a eixa inglesa per señora de compañía.
|
| Maria.
|
Calla, perque estic de correcsió inglesa... No puc parlar cuan vullc per si no es correcte; no puc menchar cuant tinc gana per si no es hichiénic; no puc llechir... perque ella m'ha omplit el llibre de ralles negres...
|
| Blayet.
|
¡Je! ¡En lo que a mí em destorba lo negre!
|
| Maria.
|
En el meu llibre no llechiríes res.
|
| Maria.
|
Ara el vorás. Vach a per ell. (Fa mutis per un lateral).
|
| Blayet.
|
¡Pobra chica! Y es que son pare es més listo que Sagasta. Ha olorat que al chic del millonari li agrada la cosina, y ans que se declare, fa creure que se oposará al festech; els chics s'empeñenen en dur la contraria, com fan tots els novios, y per pegar en el cap se casen y ya tením a don Paco —que no té ni dos foxterriers de cría— (acsió de dinés) vivint en la cama en alt... ¡Huy! Allá ve el estudiant. Eixe que vol saber de agricultura per lo que diu el llibret. Que'n doblegue els llomellos y sabrá!
|
JOSE (Estudiant chovenet y distinguit, trache matinal d'estiu, du un llibre primet en la má).
| Blayet.
|
Bon día. ¿Qué, a l'estudi?
|
| José.
|
A vore si llixc un poc.
|
| Blayet.
|
No. Dic si va a asomarse a l'estudi de María.
|
| José.
|
¡Mal pensat! Vullc vore si me empape de agricultura. (Per el llibre).
|
