Pàgina:La tramontana (1899).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l' amo. Ja n' he fetas una dotzena per tenirlas cuan me casi.
Dor. Me sembla que lo primer que ha de fer un pastó cuan baxa de la montanya, no es entretenirse en parlar á la nuvia, sinó donar compte á qui 'ns manté y 'ns paga, de cóm está 'l remat.
Jan. Teniu rahó. Ara hi vaig. (Se'n va.)



ESCENA VI
LLUIS, DORU


Dor. ¡Jovent! Jovent! Jovent!... ¿Te 'n recordas de cuan eram joves?
Llu. No.
Dor. ¿Pot ser sempre has sigut vell?
Llu. Crech que sí.
Dor. Té. Pren aquestas pessetas que per tú m' ha donat l' amo en pago de la cassa que has portat. ¡Que n' han passat d' anys desde que 's deya á n' el poble qu' en el cas de pérdres la alegría, la busquessim á casa teva, á la de 'n Rocalva ó allí hont jo estigués!
Llu. ¡Molts anys!
Dor. Jo soch lo qu' era, y encara la gent del poble me pregunta: ¿Cuán vos poséu trist? Y jo responch: ¡May! L' altra festa vaig tenir humor per ballar una sardana. Tú semblas un musol, á qui la llum y la gent esbara. De'n Rocalva n' hem de parlar per planyerlo. Per cert que avuy fa trenta anys...
Llu. ¿Avuy? (¡Trenta anys que jo he contat per horas, axís las dels días com las de las nits! ¡Qué son llarchs trenta anys axís contats!)
Dor. Y com avuy, també feya tramontana. Ja la tenim aquí. (Se sent lo soroll de la tramontana y dos ó tres tochs de campana.) Y com avuy se sentia, perquè la tramontana movia 'l badall. Escolta també se sent ara. (Se senten els tochs ofegats y ab pausa.)
Llu. ¡La tramontana! Me 'n vaig. Me vé de cara per tornar á casa. Me 'n vaig. (¡Trenta anys avuy! ¡Trenta anys!) (Ensimismat se 'n va.)
Dor. Al fons de la teva ánima portas carga que no 's veu y pesa més que 'l plom.