Pàgina:La tramontana (1899).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



ESCENA VII
DORU, HEREU


Her. ¡Hola, Doru! ¿Encara no esteu trist?
Dor. No.
Her. ¿Cuán penseu entristirvos?
Dor. ¡May!
Her. ¿Ni cuan vos moríu?
Dor. Estan bé ab Deu, la mort no deu ser motíu de tristesa, sino de alegria.
Her. ¡Ditxós vos!
Dor. Es molt fácil serho com jo ho soch.
Her. ¿Cóm?
Dor. Cuidant de tenir la conciencia, neta no agraviar á ningú y contentarse ab lo seu. De días soch tant rich com lo primer, perque 'm satisfá 'l que 'm donan y no desitjo més; y de nits ho soch més que molts potentats, perquè la meva dormida es de un son. Si la son se comprés, ¡cuánts milionaris em comprarian la meva!
Her. Jo no soch milionari, y algunas nits n' hauria comprat si n' haguessin venguda.
Dor. ¿Jove, y no poguer dormir? Aviat han comensat los mals de cap.
Her. Una cosa es viure al poble y altra á la ciutat.
Dor. Se conta que 'n feya de secas y de verdas. Lo seu pare volia que fos advocat.
Her. Per posarme plet á mi mateix, perque no hauria tingut feyna.
Dor. Y sense serho va posar plet á la butxaca del seu pare.
Her. Es rich. ¿Per qué habia de amohinarme estudiant, si tindré per viurer y no 'ls acabaré?
Dor. ¡Oh, no 'ls acabará! Cuan s' abandonan las terras per la ciutat, com vostés han fet, y 's viu sols de la renda, se solen acabar las rendas y las terras.
Her. Avans no hagi acabat lo del meu pare y lo de la Pubilla, n' hi ha per temps.
Dor. ¡Ay, pobre Pubilla si arriba á casarse ab vostè!
Her. ¿Qué suposéu que no m' hi casaré?
Dor. Vosté que es lo nuvi ho sabrá.
Her. ¡Qué sé jo! Hi ha dos mesos el para va venir aquí de Bircelona per parlar á don Joseph.
Dor. A mi 'm sembla que lo més natural hauria sigut comensar per parlar vosté á la filla, y