Pàgina:La tramontana (1899).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


després de tenir la seguretat de ser estimat, parlar al pare.
Her. La veritat es que la seva conducta va ser la d' una filla obedienta, res més.
Dor. Y també es veritat que vosté 's va cansar aviat d' estar al poble y va buscar un pretext per tornar á Barcelona.
Her. ¡S' hi está tant bé! Al tornar ab lo pare per ultimar lo casament, m' ha semblat veure certa fredor en Ernestina.
Dor. No ho sé. Mes si fos, li probaria que cuan se demana una noya, no s' han de passar un parell de mesos fora, divertintse, perque cuan un es fora...
Her. Pot venir un altre.
Dor. Jo no ho he dit.
Her. Me temo que la Pubilla s' hagi enamorat de un altre. Tú has de saberho. Digamho, perque si axó fos cert...
Dor. ¿Qué faría? No crech que vulga casarshi per forsa. Y després, encara que ho volgués, á la forsa no casan á ningú.
Her. ¿Vols parlar?
Dor. ¿Per ventura estich callat?
Her. Fas el tonto y no 'n tens res. Mirat un duro. (Ensenyantli. Doru guayta de cap á peus á l'Hereu, anantsen.) ¿Vos en anéu?
Dor. Sí.
Her. ¿No voléu el duro?
Dor. ¿L' Hereu Fornellá me creu capás de vendre als amos, jo, que he nascut á aquesta casa?
Her. Vos creya un home llest y veig que sou un ximple.
Dor. Desditxat aquell que pren per ximplerías los sentiments honrats.
Her. Tals paraulas son un desvergonyiment.
Dor. Hereu Fornellá; si las paraulas son desvergonyiment, ¿que serán los fets que las motivan?
Her. Mosseguéus la llengua, perque perdo la calma y podría ser que á garrotadas vos fes callar.
Dor. Pot ser no.
Her. ¿Voléu véurho?
Dor. No; pero, ¡ay de vosté si s' atreveix!