Pàgina:La tramontana (1899).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ESCENA VIII
Dits y FORNELLÁ


For. ¿Qué es axó?
Dor. Res: que 'm donava un duro si 'm posava trist, y jo li he dit que m' estimava més estar alegre sense 'l duro.
For. ¿Es á casa don Joseph?
Dor. ¿Hont vol que siga ab aquesta tramontana?
For. Dígali que desitxo véurel.
(Doru se 'n va, esquerra.)



ESCENA IX
HEREU y FORNELLÁ


For. Me sembla que he arribat á temps per impedir que fessis una de las tevas acostumadas tonterias.
Her. Sempre está dur ab mí.
For. ¿Cuán m' has donat motíus per no estarho?
Her. Aquet criat es un desvergonyit.
For. Aquet mosso ha nascut á la casa, com casi tots; y topar ab un d' ells es indisposarse ab los amos.
Her. Estaré divertit si un cop casat he de posar molt cuidado en no ofendre al servey.
For. Un cop casat será una altra cosa.
Her. No sé si podré contenirme.
For. Podrás; perque hem d' acabar d' una vegada ab la teva vida de gastar y no guanyar. Vull que sentis el cap.
Her. Si no 'm casés ab la Pubilla me casaria ab un altra.
For. La Pubilla está demanada; el casament está pactat, y jo vull que un Fornellá siga l' amo d' aquesta casa, hont hi ha més riquesa de la que 's veu.
Her. També m' agradaria á mi serho.
For. Ho serás.
Her. ¿Y si ella no vol?
For. ¿Cóm? Vaig convenir lo casament ab lo seu pare, y ella no hi va posar cap dificultat.
Her. D' axó han passat dos mesos.
For. Y durant ells, en lloch d' estarte aquí á guanyarte la voluntat de la que se 't destina per dona, estigueres á Barcelona á calaverejar.