ESCENA VIII
Dits y FORNELLÁ
Dor.
|
Res: que 'm donava un duro si 'm posava trist, y jo li he dit que m' estimava més estar alegre sense 'l duro.
|
For.
|
¿Es á casa don Joseph?
|
Dor.
|
¿Hont vol que siga ab aquesta tramontana?
|
For.
|
Dígali que desitxo véurel.
|
(Doru se 'n va, esquerra.)
ESCENA IX
HEREU y FORNELLÁ
For.
|
Me sembla que he arribat á temps per impedir que fessis una de las tevas acostumadas tonterias.
|
Her.
|
Sempre está dur ab mí.
|
For.
|
¿Cuán m' has donat motíus per no estarho?
|
Her.
|
Aquet criat es un desvergonyit.
|
For.
|
Aquet mosso ha nascut á la casa, com casi tots; y topar ab un d' ells es indisposarse ab los amos.
|
Her.
|
Estaré divertit si un cop casat he de posar molt cuidado en no ofendre al servey.
|
For.
|
Un cop casat será una altra cosa.
|
Her.
|
No sé si podré contenirme.
|
For.
|
Podrás; perque hem d' acabar d' una vegada ab la teva vida de gastar y no guanyar. Vull que sentis el cap.
|
Her.
|
Si no 'm casés ab la Pubilla me casaria ab un altra.
|
For.
|
La Pubilla está demanada; el casament está pactat, y jo vull que un Fornellá siga l' amo d' aquesta casa, hont hi ha més riquesa de la que 's veu.
|
Her.
|
També m' agradaria á mi serho.
|
For.
|
¿Cóm? Vaig convenir lo casament ab lo seu pare, y ella no hi va posar cap dificultat.
|
Her.
|
D' axó han passat dos mesos.
|
For.
|
Y durant ells, en lloch d' estarte aquí á guanyarte la voluntat de la que se 't destina per dona, estigueres á Barcelona á calaverejar.
|