Pàgina:La tramontana (1899).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ign. Noya, es pecat desitjar mal á ningú.
Car. En Lluis es un home dolent.
Ign. Prega á Deu que 'l fassi bó. ¿Qué hi había al Turó del Llamp?
Car. Hi había aquell senyor que fa un mes es al poble.
Ign. ¿Don Rafel?
Car. Si. Encara que estava voltat pels nuvols de pols que axecava la tramontana, tot seguit l' he conegut.
Ign. Bé diuhen que tens la vista tant fina que veus volar los mosquits á las foscas.
Car. Tant com veurels volar, no; mes sentirlos cuan me fiblan, si. Miréu, Padrina, la senyoreta 's va posar tota contenta al saber qu' era éll.
Ign. ¡Contenta! Contenta! ¿Deyas que la Ernestina se va posar tota contenta al saber que era éll, don Rafel?
Car. Y se li van encendre las galtas. Mes de sobte se li tornan blancas, y encara que 's va girar depressa, vaig veure que 'ls ulls se li enaigavan. Y vaig veure més, que en aquell moment entrava á casa l'Heréu Fornellá!
Ign. ¡L' heréu Fornellá! Lo seu pare volia casarse ab la mare de la Ernestina y ella no 'l volia, perque á quí estimava era á n' en Rocalva. Y 'n Rocalva va tenir de fugir, y á n' en Fornellá se li va escapar dir al poble: — Ara soch l' amo, perquè 'l meu rival es fora. — Y no 'l va ser l' amo; perque la mare de la Ernestina? no 'l va volguer. Deya: Es un mal home. ¿Per qué ho deya? ¿Y avuy lo fill del mal home 's casará ab la filla de qui no 'l va volguer? ¡No! No!
Car. ¡Padrina! ¿Qué dihéu?
Ign. Jo veig cosas que tú no veus, perquè 'ls vells guaytém més ab los ulls de l' ánima que ab los del cos. Per xó parlo, y 'ls vius no m' entenen; mes los morts si m' entendrian si poguessin sentirme.



ESCENA XII
Dits, D. JOSEPH. FORNELLA, ERNESTINA y HEREU


Jos. Bon día, Ignés. Encara no os había vist avuy.
Ign. Bon día, mi senyor.
Jos. Menuda.