Pàgina:La tramontana (1899).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Car. ¿Qué mana, senyor?
Jos. Ves á casa de 'n Fornellá y 'ls hi dius que no 'ls esperin, perque 's quedan á sopar ab nosaltres.
Car. Està bé. (Se 'n va, fons.)
Her. Vostè s' hi empenya y jo n' estich molt content, perque axí podré estar mes temps al costat de la que tant estimo.
Ign. Si tant li agrada véurerla, qué estrany que hagi passat dos mesos fora, divertintse.
Her. En cambi sempre pensava ab ella.
Ign. Si tant hi hagués pensat, hauria vingut més prompte.
For. Sempre seréu l' avia reganyosa.
Jos. No disputi ab la Padrina, perque 'n sortiria perdent. Y ademés, aquí tothom li dona la rahó, en particular la Ernestina. Y no es estrany: d' aquesta essa tots se n' han anát: sols ella queda. Ha conegut als besavis y als avis; y com á tots ha vist neixer, amos y mossos, y á tots ha portat als brassos, se fa més cás d' ella que dels amos. Tinch la seguretat de que si ella manés una cosa y jo una altra, á n' ella tothom obehiria, y per xó no m' esposo á probarho. Anem al despatx, que hem de parlar d' interessos y veure escripturas, y axó no agrada á las donas. Noya: cuida de que al sopar res trobin á faltarhi 'l teu nuvi y 'l seu pare.
(Se'n va per la dreta ab Fornellá y Heréu.)



ESCENA XIII
IGNÉS y ERNESTINA


Ern. ¡Lo meu nuvi! ¿L' havéu sentit?
Ign. ¿No l' estimas?
Ern. May l' he estimat.
Ign. ¿Cóm vares dir que si cuan lo teu pare 't va parlar de casarte ab ell?
Ern. ¡Qué sabía jo, pobreta de mi! Filla,—'m va dir. — ¿Qué 't sembla 'n Fornellá? — Bé.— He pensat casarthi.—¡Bé!— ¿Casarme? Era 'l meu destino y no li donava cap importancia al casament. Diuhen que jo soch una bona pubilla, y me sembla que si ho soch. Diuhen que ell es un bon heréu, y sembla que si ho es. Contan que un cop casats encara seriam mes richs, los més richs de la contrada, perque 'ls nostres patrimonis se juntarian. La gent