Aquesta pàgina ha estat revisada.
| deya: ¡Qué richs seran... Jo no sabía res més que 'l que sentía: Després me va parlar aquest. (Lo cor.) |
| Ign. | No; se va despertar. Y fou la arribada d' aquet jove que 's diu Rafel qui 'l despertá. |
| Ern. | Y 'm deya... |
| Ign. | No, al comensament no 't deya res. Mes tú, en lloch d' estar contenta, estavas trista. |
| Ern. | Y comprenia que no debía estarho, sinó alegre; mes no podia. Fins que un jorn, al trobarse las nostras miradas, los llabis varen somriurer. Y aquella rialleta seva va entrar dintre del meu pit, com per una escletxa entra 'l primer raig de sol en un cuarto tancat. |
| Ign. | ¡Qué bonicas bolvas d' or y argent s' hi veuhen en aquell filet de llum, que desde dalt devalla fins tocar á terra! |
| Ern. | ¡Si n' hi he vistas, Padrina! |
| Ign. | Mes entre tú y 'l raig de sol s' hi posa 'n Fornellá. |
| Ern. | ¡Pobre de mí! |
| Ign. | ¿Per qué? Lo teu pare no voldrá que 't casis contrariant la teva voluntat, y si 'n Rafel t' estima... |
| Ern. | ¡Ay, Padrina! M' estima; mes no m' ho ha dit. |
| Ign. | ¿Cóm ho sabs que t' estima? |
| Ern. | ¿No sab lo cego que fa sol, encara que no 'l vegi? Algunas vegadas he endevinat que pujava als llabis la paraula que te dintre 'l cor, y 'm deya: Ara la sentirás. Mes de sobte se posava trist y se 'n anava, com si alguna cosa mes forta que la seva voluntat l' allunyés de mí. |
| Ign. | Si tú ets pubilla y rica, ell no sembla pobre, y per lo tant la falta de fortuna no pot ser lo motíu. |
| Ern. | No. |
| Ign. | Ell no es jove tímit: se coneix que ha corregut molt mon, y si no 's declara... no será perque li faltin paraulas. |
| Ern. | No. |
| Ign. | ¿Per qué será que, estimante, no s' atreveix á dirtho? Mes, Ernestina, ¿sabs quí es aquest jove? ¿A quína familia pertany? ¿D' ahont vé? |
| Ern. | Sé lo que vos; lo que sab tothom. Que fa poch mes d' un mes vingué a aquest poble: que no es lo nostre lo seu vestir ni la seva |
