Pàgina:La tramontana (1899).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Fornellá, y també ab la mare de la Pubilla. ¿Calléu?
Ign. No tinch ganas de parlar. (Pausa.)
Dor. En Lluis ja está fora de perill, y 'l metje ha dit avuy que demá podrá llevarse. No 's quexará de la hospitalitat que ha trobat á aquesta casa.
Ign. ¡Ell!
Dor. ¿Quí?
Ign. En Lluis.



ESCENA VI
Dits, LLUIS, JANET que 'l sosté. Lluis camina ab dificultad. S' asseu en un silló.
Llu. Si; jo.
Ign. Lo metje ha manat que no 't llevessis fins demá.
Llu. ¡Lo metje! Lo metje no sab quin es lo méu mal. Jo sí que 'l se.
Jan. Prou li he dit que feya un disbarat llevantse; pero axins que ha sapigut per mi que avuy se firmavan los capítols, ha donat un salt y ha pres la roba per vestirse.
Llu. ¿Es veritat lo que m' ha dit en Janet? ¿Se casa ab l' heréu Fornellá?
Jan. Y jo també 'm caso.
Llu. Tú casat tant com vulguis.
Dor. ¡Eh! ¡Eh! Ab una vegada n' hi ha prou.
Llu. Padrina, ¿se casa ó no la Pubilla ab en Fornellá?
Ign. Si no 't mous d' aquí veurás com firman los capítols.
Llu. ¿Véurho jo? ¡May! Ningú ho veurá ¡Ningú!
(Axecantse. Se deixa caurer.)
Ign. Anéusen.



ESCENA VII
IGNÉS, LLUIS


Ign. T' has llevat perque sent aquet jorn d' alegría per la casa, vols pendrhi part. (Ab molta intenció y observant l' efecte que fan las sevas paraulas.)
Llu. ¡D' alegria! He somiat que 'l llop y la ovella 's casavan.
Ign. ¿Y 'l llop es en Fornellá?