|
Fornellá, y també ab la mare de la Pubilla. ¿Calléu?
|
Ign.
|
No tinch ganas de parlar. (Pausa.)
|
Dor.
|
En Lluis ja está fora de perill, y 'l metje ha dit avuy que demá podrá llevarse. No 's quexará de la hospitalitat que ha trobat á aquesta casa.
|
ESCENA VI
Dits, LLUIS, JANET que 'l sosté. Lluis camina ab dificultad. S' asseu en un silló.
Ign.
|
Lo metje ha manat que no 't llevessis fins demá.
|
Llu.
|
¡Lo metje! Lo metje no sab quin es lo méu mal. Jo sí que 'l se.
|
Jan.
|
Prou li he dit que feya un disbarat llevantse; pero axins que ha sapigut per mi que avuy se firmavan los capítols, ha donat un salt y ha pres la roba per vestirse.
|
Llu.
|
¿Es veritat lo que m' ha dit en Janet? ¿Se casa ab l' heréu Fornellá?
|
Llu.
|
Tú casat tant com vulguis.
|
Dor.
|
¡Eh! ¡Eh! Ab una vegada n' hi ha prou.
|
Llu.
|
Padrina, ¿se casa ó no la Pubilla ab en Fornellá?
|
Ign.
|
Si no 't mous d' aquí veurás com firman los capítols.
|
Llu.
|
¿Véurho jo? ¡May! Ningú ho veurá ¡Ningú!
|
(Axecantse. Se deixa caurer.)
ESCENA VII
IGNÉS, LLUIS
Ign.
|
T' has llevat perque sent aquet jorn d' alegría per la casa, vols pendrhi part. (Ab molta intenció y observant l' efecte que fan las sevas paraulas.)
|
Llu.
|
¡D' alegria! He somiat que 'l llop y la ovella 's casavan.
|
Ign.
|
¿Y 'l llop es en Fornellá?
|