Pàgina:La tramontana (1899).djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ign. Encara que volgués ferho, no podría. ¿Hónt es en Rafel?
Dor. Ningú ho sab; més tornará.
Ign. ¡Quí ho sab!
Dor. Sí tornará. L' altre día vaig parlar ab en Romaní, á casa de qui posa, y li vaig dir fentme 'l desentés, més desitxós de saber: ¿Qué se 'n ha anat per sempre aquell jove? — Bé prou que tornará. Ha dexat á casa l' equipatje que val molt. — Aquet «molt» em va servir per continuar la conversa: ¿Deu ser rich? — Me sembla que sí —¿Y d' hónt es aquet jove? — Axó sí que no ho sé, — va respondrer l' hostalé.
Ign. Fins aquí sols has lograt saber que tornará.
Dor. Espereu, Padrina, que som al comensament. Vaig dir á n' en Romaní: — ¿Sabéu que aquet jove 'm crida molt la atenció? He sabut pels del poble que fa preguntas sobre aquella mort de que s' acusava á n' en Rocalva.
Ign. ¿Qué 't va respondrer?
Dor. Que á n' ell també li había preguntat, y no comprenia quín objecte portava, perque cuan van matar al Estimbat, encare ell, don Rafel, no había nascut. Mira, Doru, me va dir en Romaní: Cuan va saber per mi que á n' el poble sols en Lluis había acusat del crim á n' en Rocalva, 's va quedar mirantme ficso com guaytan los bojos. — ¿En Lluis? va crídar. ¿Aquell á qui jo he salvat la vida?
Ign. Tot es estrany en aquest jove. ¿Per qué s' interessava tant per en Lluis? Venia tots los días á preguntar per ell, y veya molt contrariat cada volta que li repetía que 'l metje había manat que ningú li parlés, perque ja sabs que tenia por de que 's tornés boig.
Dor. Si no ho es, poch li falta.
Ign. ¡Sols Deu sab lo que es en Lluis!
Dor. Cuan delirava feya por. Sols vos teniho prou fortalesa per estarvos á la capsalera del seu llit, y, Padrina, semblava que 'ls vostres ulls volguessin arrivar al fons de la seva ánima per descubrir algun secret.
Ign. ¡Quína suposició tant tonta!
Dor. No. Mentres guaytávho á n' en Lluis, jo os guaytava.
Ign. ¿Qué pensavas?
Dor. Lo mateix que vos.
Ign. ¡Molt sabs!
Dor. Pensava ab lo mort, ab en Rocalva, ab en