Aquesta pàgina ha estat revisada.
| Mar. | ¿Qui 'n té la culpa? Axó sí: á casa s' han de llevar matí. |
| Ram. | Y anarsen al llit tart. |
| Mar. | No vull que estigan paradas ni un moment. |
| Ram. | Escombren, rentan, arreglan la casa, cuinan, y cada día hi ha un daltabaix al péndrelshi 'l compte de la plassa. Y si tenen un rato desvagat, las hi fa surgir mitjas. |
| Mar. | En cambi aprenen molt. |
| Ram. | Y guanyan poch. |
| Mar. | Pel meu sant las hi faig un bon regalo. |
| Ram. | Pero com que cap hi está vuit días, desde que som casats sempre t' has trobat sense criada 'l día del téu sant, y per tant, no has pogut fer lo regalo. |
| Mar. | Ellas s' ho han perdut. ¿Ja té minyona la Pubilla? |
| Jos. | Ab axó no hi hem de pensar, perque d' aquesta casa no se 'n surt fins que 's mort. |
| Ram. | ¡Bona la faríam si cap criada se 'ns morís á casa! Li hauría de pagar metje, l' apotecari y l' enterro. |
| Jos. | Haurías fet una obra de caritat. |
| Dor. | Tenen servit lo xocolate al menjador. |
| Mar. | ¡Santa paraula! |
| Ram. | Aném, Mariana. |
| Mar. | Anem, Ramió. |
| Jos. | Jo os acompanyo. |
ESCENA V
IGNÉS, DORU
IGNÉS, DORU
| Dor. | Cuan la Padrina calla... |
| Ign. | No té res que dir. |
| Dor. | O té molt y no vol comensar. Adivino en qué penséu ¡Tot com fa trenta anys! |
| Ign. | L' ahir s' ha tornat avuy. Aquesta era la sala, aquesta la taula hont la mare firmá 'ls capilols que ara firmará la filla. La mare estimava á n' en Rocalva, y ab en Rocalva no podia pensarhi. Y sense estimar, també 's casa la filla, perque 'l séu cor apertany á don Rafel. ¡Que n' hi ha de sospirs y plors recuyits als recons dels sostres d' aquesta casa! Molt va plorar la mare. Ara li tocará á la filla. |
| Dor. | Que no 's casi. Cridéu á don Rafel y diguéuli: Home de Deu, ¿no veus que t' estima? Declárat. |
