Pàgina:La tramontana (1899).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ram. Al cuarto que m' has destinat s' hi podría donar un saráu. ¡Ah, vos! Será millor que 'l desféu 'l xocolate.
Jos. Haguessis comensat per demanar xocolate ab xerop, n' haurías fet més abía.



ESCENA IV
Dits, MARIANA


Mar. ¡Qué guapa está la núvia! ¿Qué 'm donarán un vas d' aygua?
Dor. ¿Lo vol ab xocolate y xerop?
Mar. Sí, féu lo favor.
Jos. ¿Está contenta, Mariana?
Mar. ¡Ja ho crech!
Ram. Vos heu de tractar com á parents: de tú. Perque som parents nosaltres
Jos. Com á parent t' he convidat.
Ram. Figurat que la meva besavia va sortir de la casa d' aquest, una de las més anomanadas del Ampurdá. Per lo tant, per la besavia ja eram parents. ¿Qué eram?
Jos. Parents.
Ram. Després, un oncle méu se va casar ab una tía valenciana de una cosina germana de la mare d' aquest, y va aumentar lo parentíu.
Mar. Y he sentit á dir que la pubilla Ferlenca, era neboda de la filla segona de can Xironet, cosina de la gran del Mas dels Fonolls, tía del heréu Espolla, qu' era cunyada de la petita de can Terraire, nora del oncle del padrí de vosté, que s' había casat ab la filla d' una cosina de la dida de vosté... ó del séu pare... ó del séu avi; no sé bé qui.
Ram. Som parents per tots costats. Per tant, com á tals nos hem de tractar.
Mar. Jo no sé si gosaré dirte tú, don Joseph.
Ram. ¡Ja li has dit! La meva Mariana val molt y es una joya per portar lo mando. Figurat que á casa no pot pararhi cap criada més de vuit días.
Mar. Al servey d' avuy no se 'l pot aguantar.
Jos. ¿Y á las mestressas?
Ram. No ho dirás per aquesta: si bé es veritat que crida desde que 's lleva fins que se 'n va al llit. Pero la culpa la tenen las minyonas.
Mar. A casa hi estan molt bé.
Ram. Però cap hi pot aguantar.